La rosa dels vents connecta el nord i el sud, l’est i l’oest, recupera cançons antigues i ens conta històries que ens encanten de bell nou, allunyant-nos per un instant de la grisor de la vida diària.

La rosa dels vents

  • La rosa dels vents que hom troba a les cartes nàutiques antigues té quelcom d’intrigant i tanmateix misteriós. Sembla que ens digui “segueix-me i t’ensenyaré les meravelles d’aquest món…”

     

    Si ets jove, t’hi estàs al davant, mirant-te-la, tot encuriosit, somiant i amb set d’aventura. L’únic que desitges en aquell moment és embarcar-te al primer vaixell que passi i navegar pels set mars. Navegar és un símbol de gran llibertat, d’unió amb els elements i les marees naturals de l’energia. Tal com la música: a vegades, no es fa camí i sembla que no ens moguem del mateix lloc fins que, una vegada més, el vent omple les veles i el vaixell llisca àgilment per les onades amb la fàcil lleugeresa d’una cançó, tot convidant-nos a anar-hi a la deriva. Més tard, les estrelles apareixen a la nit clara, tot picant-nos l’ullet. La seva claror fulgurant ha il·luminat a moltes generacions de mariners el camí cap a un port segur i als braços d’aquells qui els esperaven a casa. Les estrelles donen gran consol en moments de solitud. Desperten dins nostre una sensació d’enyorança de l’univers que ens ha fet.

     

    Hirundo Maris duu la nostra rosa dels vents de nord a sud, d’est a oest, simbolitzant els quatre grans punts cardinals musicals explorats pel conjunt: música antiga, música tradicional, composicions pròpies i improvisació lliure. Aquestes quatre fonts d’inspiració connecten i abracen el passat i el present. La música i la poesia ens permeten sentir com els humans, a través de les cultures i dels segles, han estimat, somiat, rigut i plorat junts. Ben feta, la música esdevé intemporal. La nostra música i poesia viatgen a través del mar, amb les seves illes i els seus fiords, però transmeten molt més que allò que l’ull humà és capaç de veure. També reflecteixen les nostres experiències interiors, els vents que bufen al fons de les nostres ànimes i a través de les nostres vides, enduent-se’ns en moltes direccions diverses. Una i altra vegada, cerquem ports segurs per a sentir-nos estimats i aixoplugats, deixant els forts vents de la vida ben lluny. La rosa dels vents connecta el nord i el sud, l’est i l’oest, recupera cançons antigues i ens conta històries que ens encanten de bell nou, allunyant-nos per un instant de la grisor de la vida diària.

     

    El gran periple ja pot començar. Us desitgem un bon viatge a tothom! Que Èol us sigui propici amb els seus vents. Lleveu àncores!

© 2016 by ACD

  • b-facebook
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now